Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Yr ydym ni, aelodau o fudiad byd-eang i hyrwyddo Esperanto, yn cyfeirio’r maniffesto hwn at bob llywodraeth, sefydliad rhyngwladol a phob un o ewyllys da; ac yn cyhoeddi ein penderfyniad di-sigl i ddilyn y nodau a osodir allan yma, ac i alw ar bob cyfundrefn ac unigolyn i ymuno â ni i weithio tuag at ein nodau.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

Ers dros ganrif y mae Esperanto, a lansiwyd ym 1887 i fod yn iaith i hwyluso cyfathrebu rhyngwladol ac a ddatblygodd yn gyflym yn iaith gyfoethog yn ei hawl ei hunan iawn, wedi bod yn fodd i ddwyn dynion at ei gilydd gan oresgyn ffiniau iaith a diwylliant. Y mae’r amcanion sydd yn ysbrydoli defnyddwyr Esperanto mor bwysig a pherthnasol ag erioed. Nid yw defnyddio ieithoedd cenedlaethol, ar draws yr holl fyd, datblygiadau mewn technoleg cyfathrebu, na datblygiad dulliau newydd o ddysgu ieithoedd yn debyg o greu trefn ieithyddol deg ac effeithiol yn unol â’r egwyddorion canlynol, yr ydym ni yn credu eu bod yn hanfodol.

1. Democràcia

1. Democratiaeth

Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària.

Mae unrhyw drefn o gyfathrebu sy’n rhoi braint i rai ar hyd eu oes tra’n mynnu bod eraill yn ymdrechu am flynyddoedd i gyrraedd stad is, yn sylfaenol wrthddemocrataidd. Er nad yw Esperanto rhagor unrhyw iaith arall yn berffaith, y mae’r rhagori ar ieithoedd eraill o safbwynt cydraddoldeb mewn cyfathrebu byd-eang.

Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

Yr ydym yn dal bod anghydraddoldeb ieithyddol yn achosi anghydraddoldeb ym mhob agwedd ar gyfathrebu, hyd yn oed ar lefel ryngwladol.
Mudiad ydym ni dros gyfathrebu democrataidd.

2. Educació transnacional

2. Addysg gydwladol

Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats.

Y mae pob iaith ethnig ynghlwm wrth ddiwylliant, daearyddiaeth a threfn wleidyddol byd siaradwyr Saesneg, a Phrydain a’r Unol Daleithiau yn amlycaf yn eu plith. Mae plentyn sy’n dysgu Esperanto yn dysgu am fyd diffiniau, lle mae pob gwlad yn gartref.

Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

Yr ydym yn dal bod addysg mewn unrhyw iaith ynghlwm wrth ddrychfeddwl neilltuol o’r byd.
Mudiad ydym ni dros addysg ar draws y byd.

3. Eficàcia pedagògica

3. Addysg effeithiol

Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes.

Dim ond canran fechan o fyfyrwyr iaith dramor sydd yn rhugl yn yr iaith y maent wedi’i dewis. Mewn Esperanto y mae’n bosibl dod yn rhugl hyd yn oed wrth astudio gartref. Mae amryw o astudiaethau wedi dangos bod Esperanto yn ddefnyddiol fel paratoad i ddysgu ieithoedd eraill. Y mae wedi cael ei hargymell fel conglfaen mewn cyrsiau am ymwybyddiaeth ieithyddol.

Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

Yr ydym yn dal y bydd anawsterau dysgu ieithoedd ethnig yn parhau’n rhwystr i lawer o fyfyrwyr y byddai gwybod ail iaith o fudd iddynt. Mudiad ydym ni dros ddysgu ieithoedd yn effeithiol.

4. Plurilingüisme

4. Amlieithrwydd

La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast.

Y mae cymdeithas Esperanto bron yn ddigymar fel cymdeithas fyd-eang y mae ei haelodau naill ai’n ddwyieithog neu’n amlieithog. Y mae pob aelod o’r gymdeithas wedi gwneud ymdrech i ddysgu o leiaf un iaith dramor i safon cyfathrebu. I lawer ohonynt, y mae hyn yn arwain at gariad a gwybodaeth o lawer o ieithoedd ac yn ehangu eu gorwelion personol.

Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

Yr ydym o’r farn y dylai siaradwyr pob iaith, bach a mawr, gael cyfle i ddysgu ail iaith i safon uchel o gyfathrebu.Mudiad ydym ni a all ddarparu’r cyfle hwnnw i bawb.

5. Drets lingüístics

5. Hawliau iaith

La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics.

Y mae rhannu grym yn anghyfartal rhwng ieithoedd yn arwain at anniogelwch ieithyddol parhaol, neu orthrwm ieithyddol uniongyrchol ar ran helaeth o bobl y byd. Mewn cymdeithas Esperanto y mae siaradwyr ieithoedd swyddogol ac answyddogol yn cyfarfod ar fel bodau cydradd yn rhinwedd parodrwydd y naill a’r llall i gymrodeddu. Y mae cydbwysedd hawliau a chyfrifoldebau ieithyddol yn creu llwyfan i ddatblygu a barnu dehongliadau eraill o anghydraddoldeb ac anghytundeb ieithyddol.

Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

Yr ydym yn dal bod gwahaniaethau enfawr mewn grym rhwng ieithoedd yn tangloddio’r gwarantu a fynegwyd mewn llawer dogfen rhyngwladol o driniaieth gyfartal heb sylw o iaith. Mudiad ydym ni dros hawliau iaith.

6. Diversitat lingüística

6. Amrywiaeth ieithyddol

Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport.

Y mae llywodraethau cenedlaethol yn tueddu i drin yr amrywiaeth eang ieithoedd y byd fel petai’n rhwystr i gyfathrebu ac i ddatblygiad. Mewn cymdeithas Esperanto, sut bynnag, ystyrir amrywiaeth ieithyddol yn ffynhonnell gyson ac anhepgor i gyfoethogiad. O ganlyniad, mae pob iaith, fel pob rhan arall o fywyd, yn gynhenid werthfawr ac yn deilwng o gael ei gwarchod a’i chynnal.

Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

Yr ydym yn dal bod polisïau cyfathrebu a datblygiad nad ydynt wedi’u seilio ar barch ac ymgeledd tuag at holl ieithoedd y byd yn condemnio’r rhan fwyaf o ieithoedd y byd i farwolaeth. Mudiad ydym ni dros amrywiaeth ieithol.

7. Emancipació humana

7. Rhyddid dynol

Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles.

Y mae pob iaith yn rhyddhau ac yn carcharu ei defnyddwyr, yn rhoi’r gallu iddynt i gyfathrebu ymysg ei gilydd ond yn eu rhwystro rhag cyfathrebu ag eraill. A hithau wedi ei chynllunio fel modd hygyrch i gyfathrebu ar draws yr holl fyd, y mae Esperanto yn un o’r cynlluniau mwyaf effeithiol i ryddhau dynoliaeth, un sydd yn anelu at alluogi unigolion i gymryd rhan mewn cymdeithas ddynol, yn ddiogel wreiddiedig yn eu diwylliant lleol a’u hiaith gyffredin ond eto heb eu cyfyngu ganddynt.

Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.

Yr ydym yn dal bod dibyniaeth gyfan gwbl ar iaith genedlaethol yn rhwystro hunanfynegiant, cyfathrebu a chymdeithasu. Mudiad ydym ni dros ryddid dynol.

Prago, jul. 1996

Prago, jul. 1996