Esperantoak aurrera egiteko nazioarteko mugimenduaren kideok honako manifestua munduko gobernu, nazioarteko erakunde eta gogo oneko gizaki orori zuzentzen diogu, hemen azalduriko helburuen alde lanean tinko segitzeko gure asmoa aldarrikatzen dugu, eta erakunde zein gizabanako guztiak gure ahaleginarekin bat egiteko gonbidatzen ditugu.

Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Esperantoa 1887. urtean sortu zen nazioarteko komunikazioaren esparruan hizkuntza laguntzailea izateko asmoz, eta handik gutxira mintzaira bizi-bizi eta noranahikotu bilakatu zen. Mede osoa baino gehiago da, hizkuntz zein kulur oztopoez gaindi, gizakiak elkarrengana hurbiltzeko balio duela. Bitarte honetan bere mintzalarien helburuek ez dute garrantziarik, ez gaurkotasunik galdu. Ez nazio hizkutza zenbaiten nazioarteko erabilerak, ez komunikaziorako teknologien aurrerapenak, ez mintzairak irakasteko metodologia berriek ez dituzte, zihur aski, honako printzioak gauzatuko, zeinak, gure ustetan, hizkuntz oreka bidezko eta eraginkor baterako noraezekoak baitira.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

1. Demokrazia

1. Democràcia

Nazioarteko komunikazioaren antolakuntzak mintzalari batzuk besteen gainetik pribilegiatzen ditu, azken hauek hainbat urte eman behar baitituzte etxekoa ez duten hizkuntza bat ikasten, gehienetan komunikazio gaitasun txikiago batera iristeko. Honelako sistema bat ezin daiteke izan demokratikoa. Esperantoa, beste edozen hizkuntza bezala, borobila ez izan arren, ezin ukatuzkoa da bere lehiakide guztiak gainditzen dituela nazioarteko komunikazioaren berdintasunari dagokiola.

Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària.

Hizkuntz desberdintasunek maila orotako komunikazio desberdintasunak, nazioartekoa barne, dakartzatelakoan gaude. Gu komunikazio demokratikoaren aldeko mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

2. Heziketa internazionalista

2. Educació transnacional

Hizkuntza etniko bakoitza kultura, nazio edo estatu (multzo) bati loturik dago. Igelesa ikasleak, esaterako, jakin badaki igelesdun herrien kultura, geografia eta politikaren berri, batik bat Estatu Batuak eta Inglaterrari buruz. Esperanto ikasleak berriz mugarik gabeko munduan bizi dela ikasten du, herri bakoitza bere etxea izanik.

Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats.

Edozein heziketa munduari buruzko ikuspegi jakin bati loturik dagoelakoan gaude. Gu heziketa internazionalistaren aldeko mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

3. Eraginkortasun pedagogikoa

3. Eficàcia pedagògica

Ikasleetako portzentai txiki batek bakarrik menperatzen du hizkuntza arrotzik. Esperantoa osoki menperatu daiteke, baita norberak bere kontura ikasita ere. Hainbat ikerketek beste hizkuntzak ikasteko Esperantoaren balio propedeutikoa erakutsi dute. Esperantoa ikastea hizkuntz kontzientziaziorako ikastaroen barruan ere gomendatzen da.

Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes.

Nazio hizkuntzen zailtasuna, ikasle askorentzat, beti oztopo izango delakoan gaude. Ikasle hauek ordea bigarren mintzaira baten ezagueratik aberastuko lirateke. Gu hizkuntzen irakaskuntza eraginkorraren aldeko mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

4. Eleaniztasuna

4. Plurilingüisme

Bi edo hizkuntza gehiagoren jabe diren kideek soilik osaturik dago Esperantodun hiztunegoa. Ezaugarri hau nazioarteko kolektibo gutxik daukate. Mintzalari esperantozale bakoitzak bere gain hartu du hizkuntza arrotz bat, gutxienez ahozko mailan, ikasteko ardura. Honek, askotan, hizkuntza gehiago maitatu eta ikastera darama, horrela norberaren gogo-mira zabalduz.

La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast.

Edozein hizkuntzaren, minorizatua edo nagusia izan, mintzalarik bigarren hizkuntza bat etxekotu eta bere egiteko aukera benetazkoa eduki beharko lukeelakoan gaude. Gu aukera hori aldarrikatzen duen mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

5. Hizkuntz eskubideak

5. Drets lingüístics

Mintzairen arteko botere banaketa desorekatuak segurtasunik eza dakarkio haintat hizkuntzari, noiz ere ez baita hizkuntz morrontza hutsa munduko biztanlegoaren zati handi bati. Esperantodun hiztunegoak hizkuntza handi eta txiki, ofizial eta ez-ofizialen hiztunak biltzen ditu, elkarrenganako konpromezu batek bat eginik. Hizkuntz eskubide eta erantzunkizunen arteko oreka honek bide bat urratzen du hizkuntz desberdintasunak sortzen dituen gatazkak gainditu eta horien konponbideak garatzeko.

La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics.

Hizkuntzen botere banaketa makurrak berdintasun printzipioaren kontra jo egiten duelakoan gaude, nahiz eta hainbat nazioarteko agirik hizkuntzen arteko trataera berdinkidea aldarrikatu. Gu hizkuntz eskubideen aldeko mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

6. Hizkuntz aniztasuna

6. Diversitat lingüística

Gobernuen eritziz, munduko hizkuntz aniztasuna komunikaziorako eta garapenarako oztopoa da. Esperantodun hiztunegoarentzat ordea noraezeko eta etengabeko aberastasun iturria da. Beraz hizkuntza bakoitza, izaki bizia den bezala, berez eta eitez baliosoa izateaz gain, babesa eta sostengua merezi ditu.

Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport.

Komunikazio eta garapen politikak, hizkuntza guztien errespetuan eta sostenguan oinarritu ezik, munduko hizkuntza gehienak hil-hurran ipintzen dituelakoan gaude. Gu hizkuntz aniztasunaren aldeko mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

7. Giza emantzipazioa

7. Emancipació humana

Edozen hizkuntzak askatasuna eta morrontza ematen dizkie bere hiztunei: heuren artean aske mintzatzeko, beste herritako hiztunekin komunikazioa galerazteko. Komunikazio unibertsalerako tresna izateko sortua, Esperantoa giza emantzipaziorako proiektu haundi eta eraginkorretakoa da. Esperantoak giza komunitatean eskua hartzeko aukera ematen dio gizaki bakoitzari, bere kultura eta nortasun propioan sendo erroturik, baina ez kateaturik.

Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles.

Nazio hikuntzen erabilera soilak, ezin bestaldera izan, adierazpen, komunikazio eta elkartze eskubideei galga jartzen dielakoan gaude. Gu giza emantzipazioaren aldeko mugimendua gara.

Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.

Prago, jul. 1996

Prago, jul. 1996