Catalan-Malagasy bilingual book
Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquà expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.
Hetsiky ny fikambanana ho an’ny teny iraisam-pirenena Esperanto. Isika mpikambana iraisam-pirenena ho an’ny teny Esperanto mba ho fampandrosoana azy, dia hampita izao ezaka izao amin’ireo fitondrampanjakana, fikambanana iraisam-pirenena sy olona tsara sitra-po, hanambara amin’ny tanjona izay voasoritr’ity ary manasa ny fikambanana tsirairay sy ny olom-pirenena mba hirotsaka ka hanohana izao ezaka ataontsika izao.
Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicaciĂł internacional,ha evolucionat rĂ pidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa mĂ©s d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingĂĽĂstiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importĂ ncia ni actualitat. Ni la utilitzaciĂł d’algunes llengĂĽes nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicaciĂł ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengĂĽes, ben segur que no portaran a terme els principis segĂĽents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingĂĽĂstic.
Ny taona 1887 nisy antso ho toy ny drafitr’asa ho amin’ny fifandraisam-pirenena ary mba hampivoatra haingana eo amin’ny tontolon’ny fiainana, ny taonan’ny Esperanto dia efa ho zato taona amperin’asa mba hampiray ny olombelona voazarazaram-pitenenana isan-karazany, ary koa voaefitry ny kolontsaina samy manana ny azy. Eo anelanelam-potoana, ireo mpiteny azy dia tsy nanary velively ireo zava-dehibe sy ny sotoavina. Na ny fampiasana teny vitsivitsy eran-tany, na ny fandrosoana maro entin’ny fifandraisana ara-teknika, na koa ny fitrandrahana ireo fomba vaovao ho fampianaran-teny dia manamarina izao feinitra manaraka izao, izay isika no mampisy lanja mazava sy hampivoitra ny onjam-peon’ny teny.
1. DemocrĂ cia
1. Fanehoan-kevitra
Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocrà tic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualità ria.
Fomba fifandraisana izay manome aina manokana ny olona tsirairay avy nefa mifampiankina ny tsirairay, dia tokony ho vonona izy ireo ho amin’ny ezaka mandavan-taona mba hatratrarana ny dingana mazava mba ho fototry ny fanehoan-kevitra ary koa na dia tsy tonga lafatra aza ny Esperanto.
Nosaltres afirmem que una desigualtat lingĂĽĂstica ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicaciĂł democrĂ tica.
Isika manamafy fa tsy fitoviam-pitenenana dia mazà na mirona ho amin’ny tsy fitoviam-pifandraisana eo amin’ny sehatra samihafa. Isika dia fikambanana ho amin’ny fifandraisan’ny fanehoan-kevitra.
2. EducaciĂł transnacional
2. Fifandraisam-pirenena eo amin’ny fanabeazana
Qualsevol llengua ètnica estĂ lligada a una naciĂł i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i polĂtica dels paĂŻsos de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un mĂłn sense fronteres, en el que cada paĂs es presenta amb les seves peculiaritats.
Ny fiteny kely angaha atao hoe madinika dia mifamatotra ary voafaritra eo amin’ny kolontsaina amin’ny firenena tsirairay avy. Ohatra, ny mpianatra izay mianatra ny teny anglisy, na mianatra momba my kolontsaina, jeografia sy ny politika ho an’ireo tany miteny anglisy, indrindra ny Amerika sy Angletera, araka izany dia voafetra hatreo ihany. Ireo mianatra ny Esperanto kosa dia mianatra eo amin’ny tontolo tsy voafetra ary izay firenena na iza misy azy dia olona ao an-tranony ihany izy ireo.
Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.
Isika manamafy fa ny fandalimana na amin’ny teny inona na amin’ny teny inona dia voafatotra sy voafetra ihany eo amin’ny tontolo iainana. Isika dia fikambanana ho amin’ny fifandraisam-pirenena eo amin’ny fanabeazana.
3. Eficà cia pedagògica
3. Fiasana mahomby ara-pedagojia
NomĂ©s un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessiĂł de l’Esperanto Ă©s assolible, fins i tot autodidĂ cticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengĂĽes. TambĂ© es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciaciĂł lingĂĽĂstica dels alumnes.
Ampahany ihany amin’ireo mianatra ny teny vahiny no mahafehy azy tsara. Ny Esperanto kosa dia azo ianarana samy irery, azo lazaina fa feno eo amin’ny lafiny rehetra. Ny fianarana maro isankarazany manome tatitra fa ny fampianarana amin’ny teny vahiny angaha dia mitondra fahombiazana. Misy ihany koa sahy manambara fa ny Esperanto ihany vao mainka tsara eo amin’ny fianaran’ireo mpianatra mandalina ny teny.
Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengĂĽes ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingĂĽĂstic eficient.
Isika manamafy fa ny fahasarotan’ireo teny vitsy manpiasa dia zary sakana loatra ho an’ireo mpianatra, izay tsy maintsy mianatra teny roa. Isika dia fikambanana mikendry ny fahombiazam-pampianarana.
4. PlurilingĂĽisme
4. Fahamaroan-teny
La comunitat d’Esperanto Ă©s una de les poques comunitats lingĂĽĂstiques a escala mundial, els parlants de la qual, sĂłn sense excepciĂł bilingĂĽes o fins i tot plurilingĂĽes. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mĂnim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimaciĂł de diverses llengĂĽes i en general, a un horitzĂł personal mĂ©s vast.
Ny fiaraha-monina eo amin’ny Esperanto dia iray amin’ireo fiaraha-monina misy eto an-tany ka ireo mpiteny azy dia tsy manavaka teny noa na maro. Ny fiaraha-monina eo aminy dia mandray andraikitra hianatra farafahakeliny teny vahiny iray hatramin’ny hahaizany mifehy azy tsara. Antony maro moa no mahatonga hianatra ho amin’ny fitiavana ny teny maro ary amin’ny ankapobeny dia finiavan’ny tsirairay ho amin’ny fivelarana izany.
Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.
Isika dia manamafy fa ireo mpikambana amin’ireo teny maro, na kely ireo na lehibe dia tokony hametraka mazava tsara ny fototra ho amin’ny famaritana ny teny faharoa izay ianarana ka hatramin’ny fahaizana azy avo lenta. Isika dia fimanbanan ho amin’ny fampitaovana eo amin’ny lafin’ny fahombiazana.
5. Drets lingĂĽĂstics
5. Ny zon’ny teny
La desigual distribuciĂł de poder entre les llengĂĽes Ă©s un motiu per a una constant inseguretat i directa opressiĂł lingĂĽĂstica per a una gran part d’habitants del mĂłn. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengĂĽes grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, grĂ cies a la recĂproca voluntat de compromĂs. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingĂĽĂstiques dĂłna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingĂĽĂstics.
Tsy mitovy velively ny fizarazarana eo amin’ny hery samihafa ireo teny tsirairay ho amin’ny fahatsapana fa misy mizana tsindrianila eo amin’ny sehatra maro amin’ny mponina, maro tokoa io. Eo amin’ny fiaraha-monina Esperanto kosa, ny mpikambana dia mivory tsy misy fiandamiana na teny kely na lehibe, na fiteny ofisialy na tsia, ary eo anivon’ny tsy fiombana na eroa na etsy noho ny fifandraisana mazava iaraha-mientana. Izany fifandanjan-kery izany eo amin’ireo teny samihafa dia manana ny andraikiny avy mba hampivoatra ary mitondra vahaolana ho amin’ireo tsy fitoviam-pitenenana zary misy disadisa.
Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengĂĽes soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingĂĽĂstics.
Isika manamafy fa ireo hery maro misy eo amin’ny fitenenana samihafa dia mihady lavaka ho amin’ny tsy fahazoana antoka ireo tahirin-kevitra iraisam-pirenena ka ny fitoviana azo antoka eo amin’ny teny no tsara. Isika dia fikambanana ho an’ny zon’ny teny.
6. Diversitat lingĂĽĂstica
6. Fahasamihafam-pitenenana
Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengĂĽes en el mĂłn com una barrera a la comunicaciĂł i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingĂĽĂstica Ă©s una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, Ă©s valuosa per sĂ mateixa i digne de protecciĂł i suport.
Ny fitondrampanjakana eran-tany dia manamarika ny fisian’ny fahasamihafa ny teny eto amin’izao tontolo izao ary sakana lehibe ho amin’ny fifandraisana izany sy fivoarana ihany koa. Ho an’ny fikambanana Esperanto kosa my fahasamihafana dia tsy vato misakana velively eo amin’ny loharano azo tovozina.
Nosaltres afirmem que la polĂtica de comunicaciĂł i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengĂĽes, condemnen a mort la majoria de les llengĂĽes del mĂłn. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingĂĽĂstica.
Araka izany ny teny tsirairay dia karazana zava-mahavelona lafo vidy tokoa ary mendrika harovana mandramaty. Isika dia fikambanana ho amin’ny fandalà na ny fahafamihafam-pitenenana.
7. EmancipaciĂł humana
7. Fahafahana maha-olona
Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicaciĂł amb altres. Concebuda com un instrument de comunicaciĂł universal, l’Esperanto Ă©s un dels grans projectes per a l’emancipaciĂł humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participaciĂł com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingĂĽĂstica, però no limitat per elles.
My teny tsirairay dia manafaka ny mpiteny azy ary manome azy ireo fifandraisana samy izy, kanefa zary sakana ho azy ireo ny fifandraisana amin’ny fiteny hafa. Drafitra toy ny fifandraisana eran-tany, Esperanto dia iray sy goavana eo amin’ireo sotoavina sy vinavinan’asa ho amin’ny maha-olona. Drafitr’asa ho amin’ny olona tsirairay mihitsy mba hahafahany mandray anjara eo amin’ny fiaraha-monina, koa ny fototra hiaingana amin’izany dia ny kolontsaina, ny fitoviam-pitenenana nefa tsy mamatotra azy ireo.
Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.
Isika dia manamafy fa ao anatin’ny fampiasana ny fitenim-pirenena tsirairay avy dia tsy midika fa misy sakana na fanerena anaty ho amin’ny fananganana fikambanana. Isika dia fikambanana ho amin’ny fahafahana maha-olona.
Prago, jul. 1996
Prago, jul. 1996
Advertisement