Ons, lede van die wêreldwye beweging ter bevordering van Esperanto, rig hierdie manifes aan alle regerings, internasionale organisasies en mense van goeie wil, verklaar ons voorneme om standvastig voort te werk aan die doeleindes hierin uitgesproke, en nooi elke organisasie en individu uit om hul by ons strewe aan te sluit.

Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Esperanto, in 1887 gelanseer as ’n projek om ’n hulptaal vir internasionale kommunikasie te skep, het vinnig ontwikkel tot ’n lewende nuansryke taal wat reeds meer as ’n eeu lank funksioneer om mense oor grense van taal en kultuur te verbind. Intussen het die doelstellings van sy sprekers nie belang en aktualiteit verloor nie. Nóg die wêreldwye gebruik van ’n paar tale, nóg vordering in die kommunikasietegniek, nóg die ontdekking van nuwe metodes van taalonderrig sal waarskynlik die volgende beginsels verwesenlik, wat ons noodsaaklik ag vir regverdige en doeltreffende taalgebruik.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

1. Demokrasie

1. Democràcia

’n Kommunikasiestelsel wat sommige mense lewenslank bevoorreg, maar van andere vereis dat hulle jarelank energie investeer om ’n laer vlak van taalbeheersing te bereik, is fundamenteel ondemokraties. Hoewel Esperanto, soos elke taal, nie volmaak is nie, oortref dit verreweg elke mededinger op die gebied van gelykwaardige, wêreldwye kommunikasie.

Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària.

Ons beweer dat taalongelykheid kommunikasie-ongelykheid op alle vlakke tot gevolg het, insluitend op internasionale vlak. Ons is ’n beweging vir demokratiese kommunikasie.

Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

2. Internasionale

2. Educació transnacional

Opvoeding Elke etniese taal is gebonde aan ’n bepaalde kultuur en ’n bepaalde volk of land. Byvoorbeeld, die leerling wat Engels leer, leer van die kultuur, geografie en politiek van die Engelstalige lande, hoofsaaklik die VSA en Groot-Brittanje. Die leerling wat Esperanto leer, leer van ’n wêreld sonder grense, waar elke land as tuiste voorgestel word.

Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats.

Ons beweer, dat onderrig deur middel van enige etniese taal gebonde is aan ’n bepaalde wêreldbeskouing. Ons is ’n beweging van internasionale opvoeding.

Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

3. Pedagogiese effektiwiteit

3. Eficàcia pedagògica

Slegs ’n klein persentasie van diegene wat ’n vreemde taal aanleer, begin om dit bemeester. Volledige beheersing van Esperanto is moontlik selfs deur middel van selfstudie. Verskillende studies het verslag gelewer dat oor die propedeutiese effek van Esperanto op die leer van ander tale. Esperanto word ook as kerndeel aanbeveel in kursusse wat leerlinge bewus maak van wat taal is.

Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes.

Ons beweer dat die moeilikheid van die etniese tale altyd ’n belemmering sal vorm vir vele leerlinge wat tog voordeel sou trek uit ’n tweede taal. Ons is ’n beweging vir effektiewe taal-onderrig.

Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

4. Meertaligheid

4. Plurilingüisme

Die Esperanto-gemeenskap is een van die min taalgemeenskappe op wêreldskaal, waarvan die sprekers sonder uitsondering twee- or meertalig is. Elke lid van dié gemeenskap het dit op hulself geneem om ten minste een vreemde taal te leer tot op spreeksvlak. In vele gevalle lei dit tot die kennis van en die liefde vir ander tale, en in die algemeen tot ’n wyer persoonlike horison.

La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast.

Ons beweer, dat die sprekers van alle tale, groot of klein, behoort te beskik oor die werklike kans om ’n tweede taal hul eie te maak tot op ’n hoë vlak van kommunikasie. Ons is ’n beweging wat dié kans voorsien.

Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

5. Taalregte

5. Drets lingüístics

Die ongelyke magsverdeling tussen die tale is ’n resep vir voortdurende taalonveiligheid, of regstreekse taalonderdrukking by ’n groot deel van die wêreldbevolking. In die Esperanto-gemeenskap ontmoet die lede van groot tale, sowel as kleineres, amptelike tale en nie-amptelikes, op neutrale grond, danksy die wedersydse gewilligheid om mekaar tegemoet te kom. So ’n ewewig tussen taalregte en verantwoordelikhede lewer ’n presedent om ander oplossings vir taalongelykheid en taalkonflikte te ontwikkel en te evalueer.

La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics.

Ons beweer, dat die waarborge van gelyke behandeling ongeag taal, wat in soveel internasionale dokumente uitgespreek word, deur die groot magsverskille tussen die tale ondermyn word. Ons is ’n beweging vir taalregte.

Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

6. Taaldiversiteit

6. Diversitat lingüística

Die nasionale regerings neig daartoe om die groot verskeidenheid van tale in die wêreld te sien as ’n belemmering vir kommunikasie en ontwikkeling. Vir die Esperanto-gemeenskap, is die taalverskeidenheid ’n voortdurende en onmisbare bron van rykdom. Gevolglik is elke taal, net soos elke lewende spesie, al waardevol op sigself en verdien beskerming en ondersteuning.

Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport.

Ons beweer dat die politiek van kommunikasie en ontwikkeling, indien dit nie op respek vir en onstersteuning van alle tale gebaseer is nie, lei tot die uitsterwing van die meerderheid van die tale van die wêreld. Ons is ’n beweging vir taalverskeidenheid.

Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

7. Emansipasie van mense

7. Emancipació humana

Elke taal bevry en beperk sy sprekers; enersyds deur aan hulle die moontlikheid te gee om onderling te kommunikeer, maar andersyds deur kommunikasie met andere te belemmer. Beplan as ’n universele kommunikasiemiddel, is Esperanto een van die grootste funksionerende projekte vir die emansipasie van mense — ’n projek om elke mens in staat te stel om as individu in die menslike gemeenskap deel te neem, met stewige wortels in hul plaaslike kultuur en taalidentiteit, maar om nie daardeur beperk te word nie.

Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles.

Ons beweer dat die ekslusiewe gebruik van etniese tale onvermydelik belemmeringe opwerp vir die vryheid van uitdrukking, kommunikasie en assosiasie. Ons is ’n beweging vir die emansipasie van mense.

Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.

Prago, jul. 1996

Prago, jul. 1996