Hetsiky ny fikambanana ho an’ny teny iraisam-pirenena Esperanto. Isika mpikambana iraisam-pirenena ho an’ny teny Esperanto mba ho fampandrosoana azy, dia hampita izao ezaka izao amin’ireo fitondrampanjakana, fikambanana iraisam-pirenena sy olona tsara sitra-po, hanambara amin’ny tanjona izay voasoritr’ity ary manasa ny fikambanana tsirairay sy ny olom-pirenena mba hirotsaka ka hanohana izao ezaka ataontsika izao.

Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Ny taona 1887 nisy antso ho toy ny drafitr’asa ho amin’ny fifandraisam-pirenena ary mba hampivoatra haingana eo amin’ny tontolon’ny fiainana, ny taonan’ny Esperanto dia efa ho zato taona amperin’asa mba hampiray ny olombelona voazarazaram-pitenenana isan-karazany, ary koa voaefitry ny kolontsaina samy manana ny azy. Eo anelanelam-potoana, ireo mpiteny azy dia tsy nanary velively ireo zava-dehibe sy ny sotoavina. Na ny fampiasana teny vitsivitsy eran-tany, na ny fandrosoana maro entin’ny fifandraisana ara-teknika, na koa ny fitrandrahana ireo fomba vaovao ho fampianaran-teny dia manamarina izao feinitra manaraka izao, izay isika no mampisy lanja mazava sy hampivoitra ny onjam-peon’ny teny.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

1. Fanehoan-kevitra

1. Democràcia

Fomba fifandraisana izay manome aina manokana ny olona tsirairay avy nefa mifampiankina ny tsirairay, dia tokony ho vonona izy ireo ho amin’ny ezaka mandavan-taona mba hatratrarana ny dingana mazava mba ho fototry ny fanehoan-kevitra ary koa na dia tsy tonga lafatra aza ny Esperanto.

Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària.

Isika manamafy fa tsy fitoviam-pitenenana dia mazàna mirona ho amin’ny tsy fitoviam-pifandraisana eo amin’ny sehatra samihafa. Isika dia fikambanana ho amin’ny fifandraisan’ny fanehoan-kevitra.

Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

2. Fifandraisam-pirenena eo amin’ny fanabeazana

2. Educació transnacional

Ny fiteny kely angaha atao hoe madinika dia mifamatotra ary voafaritra eo amin’ny kolontsaina amin’ny firenena tsirairay avy. Ohatra, ny mpianatra izay mianatra ny teny anglisy, na mianatra momba my kolontsaina, jeografia sy ny politika ho an’ireo tany miteny anglisy, indrindra ny Amerika sy Angletera, araka izany dia voafetra hatreo ihany. Ireo mianatra ny Esperanto kosa dia mianatra eo amin’ny tontolo tsy voafetra ary izay firenena na iza misy azy dia olona ao an-tranony ihany izy ireo.

Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats.

Isika manamafy fa ny fandalimana na amin’ny teny inona na amin’ny teny inona dia voafatotra sy voafetra ihany eo amin’ny tontolo iainana. Isika dia fikambanana ho amin’ny fifandraisam-pirenena eo amin’ny fanabeazana.

Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

3. Fiasana mahomby ara-pedagojia

3. Eficàcia pedagògica

Ampahany ihany amin’ireo mianatra ny teny vahiny no mahafehy azy tsara. Ny Esperanto kosa dia azo ianarana samy irery, azo lazaina fa feno eo amin’ny lafiny rehetra. Ny fianarana maro isankarazany manome tatitra fa ny fampianarana amin’ny teny vahiny angaha dia mitondra fahombiazana. Misy ihany koa sahy manambara fa ny Esperanto ihany vao mainka tsara eo amin’ny fianaran’ireo mpianatra mandalina ny teny.

Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes.

Isika manamafy fa ny fahasarotan’ireo teny vitsy manpiasa dia zary sakana loatra ho an’ireo mpianatra, izay tsy maintsy mianatra teny roa. Isika dia fikambanana mikendry ny fahombiazam-pampianarana.

Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

4. Fahamaroan-teny

4. Plurilingüisme

Ny fiaraha-monina eo amin’ny Esperanto dia iray amin’ireo fiaraha-monina misy eto an-tany ka ireo mpiteny azy dia tsy manavaka teny noa na maro. Ny fiaraha-monina eo aminy dia mandray andraikitra hianatra farafahakeliny teny vahiny iray hatramin’ny hahaizany mifehy azy tsara. Antony maro moa no mahatonga hianatra ho amin’ny fitiavana ny teny maro ary amin’ny ankapobeny dia finiavan’ny tsirairay ho amin’ny fivelarana izany.

La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast.

Isika dia manamafy fa ireo mpikambana amin’ireo teny maro, na kely ireo na lehibe dia tokony hametraka mazava tsara ny fototra ho amin’ny famaritana ny teny faharoa izay ianarana ka hatramin’ny fahaizana azy avo lenta. Isika dia fimanbanan ho amin’ny fampitaovana eo amin’ny lafin’ny fahombiazana.

Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

5. Ny zon’ny teny

5. Drets lingüístics

Tsy mitovy velively ny fizarazarana eo amin’ny hery samihafa ireo teny tsirairay ho amin’ny fahatsapana fa misy mizana tsindrianila eo amin’ny sehatra maro amin’ny mponina, maro tokoa io. Eo amin’ny fiaraha-monina Esperanto kosa, ny mpikambana dia mivory tsy misy fiandamiana na teny kely na lehibe, na fiteny ofisialy na tsia, ary eo anivon’ny tsy fiombana na eroa na etsy noho ny fifandraisana mazava iaraha-mientana. Izany fifandanjan-kery izany eo amin’ireo teny samihafa dia manana ny andraikiny avy mba hampivoatra ary mitondra vahaolana ho amin’ireo tsy fitoviam-pitenenana zary misy disadisa.

La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics.

Isika manamafy fa ireo hery maro misy eo amin’ny fitenenana samihafa dia mihady lavaka ho amin’ny tsy fahazoana antoka ireo tahirin-kevitra iraisam-pirenena ka ny fitoviana azo antoka eo amin’ny teny no tsara. Isika dia fikambanana ho an’ny zon’ny teny.

Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

6. Fahasamihafam-pitenenana

6. Diversitat lingüística

Ny fitondrampanjakana eran-tany dia manamarika ny fisian’ny fahasamihafa ny teny eto amin’izao tontolo izao ary sakana lehibe ho amin’ny fifandraisana izany sy fivoarana ihany koa. Ho an’ny fikambanana Esperanto kosa my fahasamihafana dia tsy vato misakana velively eo amin’ny loharano azo tovozina.

Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport.

Araka izany ny teny tsirairay dia karazana zava-mahavelona lafo vidy tokoa ary mendrika harovana mandramaty. Isika dia fikambanana ho amin’ny fandalàna ny fahafamihafam-pitenenana.

Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

7. Fahafahana maha-olona

7. Emancipació humana

My teny tsirairay dia manafaka ny mpiteny azy ary manome azy ireo fifandraisana samy izy, kanefa zary sakana ho azy ireo ny fifandraisana amin’ny fiteny hafa. Drafitra toy ny fifandraisana eran-tany, Esperanto dia iray sy goavana eo amin’ireo sotoavina sy vinavinan’asa ho amin’ny maha-olona. Drafitr’asa ho amin’ny olona tsirairay mihitsy mba hahafahany mandray anjara eo amin’ny fiaraha-monina, koa ny fototra hiaingana amin’izany dia ny kolontsaina, ny fitoviam-pitenenana nefa tsy mamatotra azy ireo.

Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles.

Isika dia manamafy fa ao anatin’ny fampiasana ny fitenim-pirenena tsirairay avy dia tsy midika fa misy sakana na fanerena anaty ho amin’ny fananganana fikambanana. Isika dia fikambanana ho amin’ny fahafahana maha-olona.

Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.

Prago, jul. 1996

Prago, jul. 1996