Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Mēs, vispasaules kustības par Esperanto attīstību dalībnieki, ar šo Manifestu vēršamies pie visām valdībām, starptautiskām organizācijām un labas gribas cilvēkiem, paziņojot savus nodomus strādāt, netaupot spēkus, lai īstenotu šeit paustos mērķus, un aicinām katru atsevišķu organizāciju un cilvēku pievienoties mūsu kustībai.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

Ieviesta 1887. gadā kā palīgvaloda starptautiskajā saskarsmē un ātri attīstījusies, kļūdama par dzīvotspējīgu, niansēm bagātu valodu, Esperanto jau vairāk nekā gadsimtu tiek lietota un darbojas, lai vienotu cilvēkus, kuri runā dažādās valodās un pieder pie dažādām kultūrām. Šajā laikā tās lietotāju mērķi nav zaudējuši savu nozīmīgumu un aktualitāti. Nedz dažu nacionālo valodu lietošana vispasaules mērogā, nedz komunikāciju tehnikas progress, nedz jaunu metožu atklāšana valodu apmācībā, visticamāk, tomēr nerealizēs principus, kurus mēs uzskatām par visnozīmīgākajiem valodu lietošanas taisnīgā un efektīvā sakārtošanā.

1. Democràcia

1. Demokrātija

Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària.

Sazināšanās sistēma, kura daļai cilvēku piešķir privilēģijas mūža garumā, bet no citiem prasa gadiem ilgas pūles, lai apgūtu valodu zemākajā līmenī, ir pamatos nedemokrātiska. Kaut gan, tāpat kā jebkura valoda, Esperanto nav pilnīgi nevainojama, tai, kā vispasaules sazināšanās līdzeklim, nav konkurentu.

Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

Mēs uzskatām, ka valodu nevienlīdzība izraisa sazināšanās (kontaktēšanās) nevienlīdzību visos līmeņos, sākot no starptautiskā. Mēs esam kustība par demokrātisku sazināšanos.

2. Educació transnacional

2. Starpnacionālā izglītība

Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats.

Katra etniskā valoda ir saistīta ar noteiktu kultūru un nāciju(-ām). Piemēram, skolēns, kurš studē angļu valodu, apgūst angliski runājošu zemju, galvenokārt ASV un Lielbritānijas kultūru, ģeogrāfiju un politiku. Skolēns, kurš studē Esperanto, mācās par pasauli bez robežām, kur katra valsts varētu būt kā mājas

Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

Mēs uzskatām, ka izglītība jebkurā no etniskajām valodām ir saistīta ar vienu noteiktu priekšstatu par pasauli. Mēs esam kustība par starpnacionālu izglītību.

3. Eficàcia pedagògica

3. Pedagoģiskā efektivitāte

Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes.

Tikai procentuāli neliela daļa no tiem, kuri mācās svešvalodu, arī to iemācās. Esperanto pilnībā var iemācīties pat pašmācības ceļā. Tā noder kā ievadkurss dažādu valodu studijām (propedeitiskais efekts). Esperanto rekomendē arī kā pamatu svešvalodu apgūšanai.

Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

Mēs uzskatām, ka etnisko valodu apgūšana vienmēr rada grūtības daudziem skolēniem, kuri tomēr iegūtu, ja pārvaldītu otru valodu. Mēs esam kustība par efektīvu valodu mācīšanu.

4. Plurilingüisme

4. Daudzvalodība

La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast.

Esperanto — kopiena ir viena no nedaudzajām valodu lietotāju kopienām pasaulē, kuras dalībnieki visi bez izņēmuma runā divās vai vairākās valodās — katrs kopienas dalībnieks ir apguvis vismaz vienu svešvalodu sarunvalodas līmenī. Daudzos gadījumos tas rada interesi par citām valodām un to apgūšanu, paplašinot personisko redzesloku.

Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

Mēs uzskatām, ka jebkuras valodas — lielas vai mazas — lietotājiem ir jādod iespēja apgūt otru valodu tādā pakāpē, kas nodrošinātu sazināšanos pietiekami augstā līmenī. Mēs esam kustība, kas sagādā šo iespēju.

5. Drets lingüístics

5. Valodu tiesības

La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics.

Valodu nozīmības nevienlīdzība ir cēlonis valodu neaizsargātībai vai pat tiešai valodu apspiešanai lielā daļā pasaules sabiedrības. Esperanto — kopienā lielu un mazu, oficiāli atzītu un neatzītu valodu lietotāji, pateicoties savstarpējai vēlmei rast kompromisu, sazinās neitrālā valodā. Tāda valodu līdztiesība rada precedentu, lai izvērtētu valodu nevienlīdzību un rastu risinājumu konfliktiem.

Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

Mēs uzskatām, ka dažādu valodu nozīmīguma lielās atšķirības mazina daudzos starptautiskos dokumentos paustās garantijas par vienlīdzīgu attieksmi pret valodām.

6. Diversitat lingüística

6. Valodu dažādība

Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport.

Nacionālās valdības uzskata, ka valodu dažādība pasaulē ir sazināšanās un attīstības šķērslis. Tomēr Esperanto - kopienai valodu dažādība ir pastāvīgs un neizsīkstošs bagātību (vērtību) avots: katra valoda, tāpat kā jebkura dzīvības forma, ir vērtīga jau pati par sevi un pietiekami nozīmīga, lai to uzturētu un attīstītu.

Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

Mēs uzskatām, ka sazināšanās un attīstības politika, ja tā nav bāzēta uz cieņu pret visām valodām un to atbalstīšanu, nolemj iznīcībai lielāko daļu no pasaules valodām.

7. Emancipació humana

7. Civēka emancipācija

Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles.

Katra valoda gan atbrīvo, gan sasaista savus lietotājus, dodot iespēju sazināties savā starpā, bet tajā pašā laikā aizšķērsojot sazināšanos ar citiem. Plānota kā universāls sazināšanās līdzeklis, Esperanto ir viens no lielajiem cilvēces emancipācijas projektiem, kurš jau darbojas, jeb arī - projekts, kas katram cilvēkam kā indivīdam nodrošina dalību vispasaules sabiedrībā, tajā pašā laikā ar stiprām saknēm paturot savā kultūrā un valodas identitātē, bet neliekot izjust ierobežotību.

Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.

Mēs uzskatām, ka nacionālas valodas kā vienīgās valodas lietošana neizbēgami liek šķēršļus brīvībai un pašizpausmei, saziņai un dalībai dažādās organizācijās. Mēs esam kustība par cilvēka emancipāciju.

Prago, jul. 1996

Prago, jul. 1996