Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Aamraa, Esperantor progotir kaaje shaceshtxo bishsho aandoloner shadoshshobrindo, ei istaahaar shomosto sharkaarke, shab aantorjaatik shangsthaake, aar shubho budhi shamponno prottek maanushke shambodhon kore likhchi, ei dolile ullikhito uddeshsher obhimukhe abicolito kaaj kore jaabaar shangkolpo ghoshonaa korchi, ebong prottek shanggotxhon aar bektike aamaader proceshtxaay jukto habaar aamontron jaanaacchi.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

Aantorjaatik jogaajoger shahaayok bhaashaaprokalpo rupe 1887 shaale udbodhoner par acirei jibonto ebong onushanggoshamriddho bhaashaar porinotite uponito Esperanto eak shataabdiro beshi bhaashaar aar shangshkritir shimaa paar hoye loker shangge loker jogaajog shaadhoner kaaj kore coleche. E bhaashaa jaaraa bale taader uddeshsho aajo shediner matoi joruri ebong praashonggik. Mone karaar kaaron nei je kono kono jaatibishesher bhaashaar bishshojorxaa proyoger phale, kimbaa jogaajoger kritkoushaler unnotikrome, athobaa bhaashaa shekhaanor notun poddhotir udbhaaboner dorun nimnolikhito mulshutrogulor baastobaayon ghotxbe — jeshab mulshutro shubicaarcinhito ebong kaarjokori bhaashaangsthitir pokkhe aporihaarjo bole aamraa mone kori.

1. Democràcia

1. Ganotantro

Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària.

Je jogaajog beabosthaa kichu lokke shaaraa jiboner mato uxcu aashone boshiye rekhe baakider kaach theke prottaashaa kare je bohu bachor proyaasher pareo taaraa prodhaan bhaashaay kaaj caalaatei shikhbe, she beabosthaar bhittitxaai aganotaantrik. Onno jekono bhaashaar matoi Esperanto bhaashaao nikhuxt nae txhiki, tabe shaammobhittik bishshobbeapi jogaajoger nijoshsho khetre she taar shab protiddondir ceye bohu dur egiye royeche.

Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

Aamaader boktobbo ei je bhaashaagato ashaammer anibaarjo phal jogaajoger ashaammo prottek stare, aantorjaatik stareo. Aamraa ganotaantrik jogaajoger aandolon.

2. Educació transnacional

2. Jaatinirbishesh shikkhaa

Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats.

Prottek goshtxhi-bishesher bhaashaar jog taar nijoshsho shangshkritir shanggei, jaaraa she bhaashaa bale taader shanggei. Jeamon, biddaalayer chaatro-chaatri Ingriji shikhle Ingri-jibhaashi deshgulori shangshkriti, bhugol aar raajnitir khabor paay, prodhaanoto Maarkindesher aar Britxener. Je biddaarthi Esperanto shekhe she eak shimaa-tirohito bishsher kathaa shekhe, prottek desher chobii jekhaane shadesh rupe citrito.

Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

Aamaader boktobbo ei je goshtxhibishesher bhaashaar maaddhome shikkhaa deoaa hole taar bandhon roye jaae ekodeshdorshi, pokkhopaati bishshobikkhaar shangge. Aamraa jaatinirbishesh shikkhaar aandolon.

3. Eficàcia pedagògica

3. Shikkhaagato kaarjokoritaa

Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes.

Jaaraa bideshi bhaashaa shekhe taader moddhe khub kam lok-i she bhaashaa rapto kare. Kintu Esperanto eakaa eakaa porxeo puro aayotto karaa shambhab. Bibhinno gabeshonaay deakhaa geache ei bhaashaa aage shikhle er par onno bhaashaa druto shikhte shubidhe hay. Biddaarthider bhaashaabishayok shaadhaaron cetonaa baarxaabaar paatxhokromer joruri upaadaan hishebeo Esperantor mullo bisheshoggoxder kaache spashtxo.

Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

Aamaader boktobbo ei je goshtxhi-bishesher bhaashaa kotxhin bole eshab bhaashaa bohu biddaarthir kaache baadhaashorup hoye thaakbei, jodio taader laabh habe ditiyo bhaashaa shikhte paarle. Aamraa kaarjokori bhaashaa-shikkhaa-daaner aandolon.

4. Plurilingüisme

4. Bohubhaashitaa

La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast.

Prithibite alpo je-kayektxaa bhaashi-goshtxhi aache jaar prottek bektii antoto dutxo kore bhaashaa jaane, Esperanto-shamprodaay taar onnotamo. Ei goshtxhir prottek shadoshsho eak baa eakaadhik bideshi bhaashaa bolte paaraar star porjonto shekhaar daayitto niyeche. Aneker bealaatei er phale bohu bhaashaar shangge poricay aar pritir samporko gorxe utxhe bektigato maanoshik poridhir bistaar ghatxe.

Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

Aamaader boktobbo ei je chotxo barxo shab bhaashaar bhaashideri kono ditiyo bhaashaa txhikmato shekhaar shottikaarer shujog paawaa darkaar. Aamraa shei shujog kore dewaar aandolon.

5. Drets lingüístics

5. Bhaashaagato odhikaar

La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics.

Bhaashaay bhaashaay khamotaar je ashaammo taar artho ei je prithibir odhikaangsho baashindaa jaane taader bhaashaar marjaadaa ebong ostitto shuddho bipanno, sharaashori taar kantxhorodher sambhaabonaao nitto uposthit. Esperantoshamprodaaye barxo aar chotxo, sharkaari aar besharkaari, shab bhaashaari maanush eshe jukto hay nirapekkho jomite, kaaron taaraa dipaakkhik raphaa korte raaji. Bhaashaagato odhikaarer aar daayitter bhaarshaammo bajaay raakhaar ei nojirer bhittite bhaashaagato boishommer baa shangghaater onnaanno shamaadhaan gorxe tolaar aar taader mullaayoner shutro paawaa jete paare.

Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

Aamaader boktobbo ei je, maatribhaashaa nirbisheshe kaarur shangge boishommomulok aacoron karaa habe naa bole eato aantorjaatik dolile je kathaa dewaa aache, bhaashaay bhaashaay khamotaar masto taphaater caape sheshab kathaa arthohin hoye jaay. Aamraa bhaashaagato shomaanaadhikaarer aandolon.

6. Diversitat lingüística

6. Bhaashaar boicitro

Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport.

Prithibite bhaashaar je boicitro taake jogaajoger aar unnayoner pathe baadhaa bole anek desher sharkaari mahole mone haraa hoye thaake. Esperanto-shamprodaayer cokhe bhaashaar boicitro aboshsho shamriddhir nitto ebong aporihaarjo utsho. Arthaat prottek praaniprojaatir matoi prottek bhaashaao nijogunei mullobaan, rokkhoniyo ebong poshoniyo.

Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

Aamaader boktobbo ei je, shab bhaashaar shomaan marjaadaa ebong shamoposhoner mulshutro baad diye rocito je jogaajog baa unnayoner niti, taar haate prithibir beshir bhaag bhaashaar mrittu ghotxte coleche. Aamraa bhaashaa boicitro rokkhaar aandolon.

7. Emancipació humana

7. Maanobiyo mukti

Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles.

Jekono bhaashaa taar bhaashider nijeder moddhe jogaajoger raastaa khule diye parer shangge jogaajoger path bandho kore deay. Nikhil maanobiyo muktilaabher jeshab barxo prokalpo bartomaane shakriyo, bishsho jogaajoger maaddhomer kaaje shamorpito bhaashaa Esperanto taar eaktxaa prottek maanushke nikhil maanob shamprodaayer shadoshsho hishebe jogdaane probritto karaar prokalpo, sthaaniyo shaangshkritik o bhaashaagato goshtxhir shikarx bajaay rekhe, athoco shei poricaye shimaabaddho naa theke.

Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.

Aamaader boktobbo ei je, kebolmaatro jaatibishesher bhaashaa beabohrito hote thaakle aaxttoprokaasher, jogaajoger, shanggho gatxhoner shaadhinotaa pade pade baadhaa paabei.

Prago, jul. 1996

Prago, jul. 1996